Izquierda Anticapitalista
Digamos «No» al nuevo "Estatut de La Moncloa"
Declaración de Revolta Global
1- El entierro del gobierno tripartito traduce en el ámbito de Catalunya, el cambio de alianzas representado por el Pacto entre Mas /Zapatero en el que se desnaturaliza el proyecto de Nou Estaut aprobado por el Parlament de Catalunya. Este pacto abre un escenario para la participación de CIU en la toma de grandes decisiones y la gobernabilidad del estado, y le da alas a su objetivo de recuperar el control del gobierno de la Generalitat.
2- El objetivo central del gobierno PSC-ICV-EuiA es la aprobación de un Estatut indigno y vergonzoso, resultado de la imposición de la mayoría centralista en las cámaras representativas del estado y de los límites impuestos por una Constitución española que niega el derecho de autodeterminación a los pueblos del estado, y de la cobardía y deshonestidad de una representación parlamentaria catalana que ha traicionado el mandato del Parlament, desoyendo el clamor de la ciudadanía de Catalunya en defensa de la dignidad y la soberanía en la gran manifestación de 18 de febrero.
3- El nuevo gobierno al no contar con una mayoría en el Parlament, queda prisionero del apoyo de CiU, y no podrá realizar siquiera las tímidas medidas sociales pendientes. En tales condiciones, se pone de relieve la miseria moral y política de quienes participan en ese gobierno: Han traicionado el mandato de sus bases y congresos que solo les autorizaba a participar en el gobierno tripartito para aplicar el "Acuerdo del Tinell". El rechazo de la coalición ICV-EuiA a la expulsión de ERC es un acto formal que revela su hipocresía al permanecer en las poltronas del nuevo gobierno. Con esa actitud insolidaria hipotecan su credibilidad para recomponer un gobierno auténticamente "catalanista y de izquierdas".
4- El balance del gobierno tripartito a lo largo de estos años ha reflejado los límites de su programa, de su proyecto y composición. Su acción política ha transcurrido con más pena que gloria. El prometido giro social ha sido aplazado una y otra vez. Bajo este gobierno se autorizó los cierres de Samsung, Panasonic, Autotex, Fisipe, Papelera, Iar Iberica, Grupo PHILIPS (Novalux,Lamparas "Z" y Miniwatt)..., se chantejeó a los trabajadores para que aceptaran las condiciones de las multinacionales, como en NISSAN, PRINTER, UNIDAD HERMETICA, etc. y se aceptaron ERES que han significado el despido de 660 trabajadores/as de SEAT y 222 de Gearbox, etc. La precariedad laboral ha seguido cabalgando. El proceso de deterioro y privatización de los servicios públicos se profundiza, como es el caso de RENFE (con el apoyo del Parlament). Y, el tema estelar del gobierno, el proyecto de Nou Estatut se ha cerrado con una nueva frustración. Este somero balance confirma nuestra desconfianza inicial a la configuración del gobierno tripartito y nuestra oposición a que las fuerzas que se reclaman de la izquierda transformadora participaran en el. Como se ha podido comprobar, su participación se ha traducido en corresponsabilidad ante medidas impopulares, papel activo en la desmovilización social, desarme ideológico, y han culminado su evolución subordinados al socialliberalismo y cómplices del Estado neocentralista. Su broche final se cierra con su colaboración en un gobierno indigno.
5- Nuestra crítica y oposición al gobierno tripartito no nos hace indiferentes a como se ha resuelto su crisis. En efecto, con la expulsión de ERC, se busca cohesionar el gobierno para imponer desde el control de las instituciones y los resortes de la administración el voto favorable al "Nou Estatut de la Moncloa y de la vergüenza". Por todo ello rechazamos la expulsión de ERC y llamamos a las gentes de la izquierda anticapitalista y transformadora a exigir el abandono del nuevo gobierno de los Consellers y demás cargos de confianza de la coalición de ICV-EuiA.
6- La dirección de ERC ha tenido una grave responsabilidad en la gestión del proyecto de Nou Estatut y su trámite posterior en las Cortes, así como en su fase final en la titubeante y confusa posición sobre la defensa del voto nulo en el referendum. Afortunadamente, la sana reacción de la JERC y de la gran mayoría de la base de ERC, al imponer democráticamente la decisión de votar NO, marca un punto de inflexión en la política catalana, mejora las expectativas del voto NO en el referendum, y sin duda tendrá consecuencias en la gobernabilidad de Catalunya tras la celebración de las elecciones anticipadas.
7- Ahora hay que derrotar el "Nou Estaut de la Moncloa y de la vergüenza". En defensa de la soberanía y la dignidad de la ciudadanía en Catalunya hay que impulsar una campaña activa, pedagógica en defensa del voto NO al referendum. La victoria del NO abrirá todas las esperanzas. La victoria del SI condenará a Catalunya a permanecer bajo la tutela y dominación del estado centralista, y seguir padeciendo las políticas neoliberales desde el gobierno de Madrid y de la Generalitat.
8- Mas que nunca, en Catalunya, la resolución de los problemas básicos de la vida, el trabajo, la vivienda, la salud, la educación, el transporte, el bienestar social, la ecología, los derechos de las mujeres, de los jóvenes y de los inmigrantes, están unidos inseparablemente a la solución democrática de la cuestión nacional, al respeto de la soberanía de la ciudadanía en su autogobierno y toma de decisiones. Para hacer estos objetivos realidad y construir la otra "Catalunya posible", la Catalunya socialista y autogestionaria, es necesario impulsar una potente movilización social anticapitalista y por la liberación nacional, y avanzar en articulación de un movimiento político que represente y organice la lucha por esos objetivos.
Por un "NO" soberanista y de izquierdas al estatuto de la Moncloa el 18-J
Barcelona 20 de mayo 2006
Revolta Global
DESPRÉS DE L’ENTERRAMENT DEL GOVERN TRIPARTIT...
DIGUEM "NO" AL NOU "ESTATUT DE LA MONCLOA" !
Declaració de Revolta Global
1- L’enterrament del govern tripartit tradueix, en l’àmbit de Catalunya, el canvi d’aliances que representa el Pacte entre Mas i Zapatero, mitjançant el qual es desnaturalitza el projecte de Nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Aquest pacte dibuixa un escenari favorable a la participació de CiU en la presa de les grans decisions i en la governabilitat de l’estat, i dóna ales al seu objectiu de recuperar el control del govern de la Generalitat.
2- L’objectiu central del govern PSC-ICV-EUiA esdevé així l’aprovació d’un Estatut indigne i vergonyós, com a resultat de les imposicions de la majoria centralista en les cambres representatives de l’estat i dels límits que imposa la pròpia Constitució espanyola, negant el dret d’autodeterminació als pobles d’aquest estat; però també com a conseqüència de la covardia i manca d’honestedat de la representació parlamentària catalana, que ha traït el mandat del Parlament i no ha volgut escoltar el clam de la ciutadania de Catalunya que, en defensa de la dignitat i la sobirania del seu poble, es manifestar el passat 18 de febrer pels carrers de Barcelona.
3- El nou govern, en no disposar d’una majoria al Parlament, roman presoner del suport de CiU, i no podrà ni tan sols dur a terme les tímides mesures socials que tenia en cartera. En aquestes circumstàncies, queda palesa la misèria moral i política dels qui participen en aquest executiu. Han traït el mandat de les seves bases i congressos que només els autoritzaven a participar en el govern tripartit per aplicar l’Acord del Tinell. El rebuig verbal manifestat per la coalició ICV-EUiA davant l’expulsió d’ERC representa un acte formal, i revela la seva hipocresia en la mesura que s’aferra a les seves poltrones en el nou gabinet sorgit de la crisi. Amb aquesta actitud insolidària, ICV-EUiA hipoteca la seva credibilitat quan diu que aspira a recompondre, més endavant, un autèntic govern "catalanista i d’esquerres".
4- El balanç de l’acció del govern tripartit en el decurs d’aquests anys reflecteix els límits del seu programa, del seu projecte i de la seva composició. La seva acció política s’ha desenvolupat amb més pena que glòria. El gir social anunciat ha estat aplaçat una vegada i una altra. Sota aquest govern, han estat autoritzats els tancaments de Samsung, Panasonic, Autotex, Fisipe, Papelera, Iar Ibérica, del Grup Philips (Novalux, Lámparas Z y Miniwatt)..., s’ha fet xantatge als treballadors i treballadores per tal de fer-los acceptar les condicions de les multinacionals, com en el cas de Nissan, Printer o Unidad Hermética... i han estat aprovats expedients de regulació d’ocupació, com els que varen comportar els 660 acomiadaments de SEAT o els 222 de Gearbox. La precarietat laboral ha seguit augmentat. El procés de deteriorament i privatització dels serveis públics també ha seguit avançant, com en el cas de RENFE (amb el vot del Parlament). I, si hem de parlar del que fou presentat com a "tema estrella" d’aquest govern, cal dir que el projecte de Nou Estatut ha acabat amb una nova frustració. Vet aquí un breu balanç que confirma la nostra malfiança inicial davant la configuració del govern tripartit i la nostra oposició a la participació de les forces que es reclamen de l’esquerra transformadora. Tothom ho pot veure: aquesta participació governamental s’ha traduït en responsabilitat compartida pel que fa a mesures impopulars, en un paper actiu en la desmobilització social, en desarmament ideològic i, finalment, en subordinació al social-liberalisme i complicitat amb l’estat neocentralista. Aquesta esquerra conclou la seva trajectòria col·laborant amb un gabinet indigne.
5- La nostra crítica i la nostra oposició al govern tripartit no ens fan indiferents, però, a la manera com s’ha resolt la seva crisi. Car, mitjançant l’expulsió d’ERC, es pretén cohesionar el govern per imposar, des del control de les institucions i comptant amb els recursos de l’administració, el vot favorable al nou "Estatut de La Moncloa" i de la vergonya. Per tot plegat, rebutgem l’expulsió d’ERC i cridem la gent de l’esquerra anticapitalista, o que es reclama de l’esquerra transformadora, a exigir l’abandonament del nou govern per part dels consellers i altres càrrecs de confiança de la coalició ICV-EUiA.
6- La direcció d’ERC ha tingut una greu responsabilitat en la gestió del projecte de Nou Estatut i en el seu tràmit ulterior a les Corts espanyoles, així com, a les acaballes del procés, amb una confusa i vacil·lant posició propugnant el vot nul en el referèndum del 18 de juny. Sortosament, la sana reacció de les JERC i de la gran majoria de la base d’ERC, imposant democràticament la decisió de votar "No", ha marcat un punt d’inflexió en la política catalana, millora les expectatives del vot "No" en aquesta propera consulta i, sens dubte, tindrà conseqüències pel que fa a la governabilitat de Catalunya l’endemà de les eleccions anticipades, previstes per a la tardor. Les amenaces de la direcció d’ERC en el sentit que podria adoptar una postura "d’equidistància" entre el nou govern i CiU, lluny d’afavorir el rellançament de la mobilització social i d’empènyer el conjunt de la situació cap a l’esquerra, li farien perdre la credibilitat que hagi pogut recobrar.
7- Ara, es tracta de derrotar el nou "Estatut de La Moncloa i de la vergonya". En defensa de la sobirania i la dignitat de la ciutadania de Catalunya, cal impulsar una campanya activa i pedagògica pel "No". La victòria del "No" obriria la porta a totes les esperances. El triomf del "Sí", per contra, condemnaria Catalunya a romandre sota la tutela i el domini de l’estat centralista, i es veuria abocada a seguir patint polítiques neoliberals impulsades des del govern de Madrid i des de la mateixa Generalitat.
8- Més que mai, a Catalunya, la solució dels problemes bàsics de la vida, el treball, l’habitatge, la salut, l’educació, el transport, el benestar social, l’ecologia, els drets de les dones, del jovent i de la immigració, apareixen indestriablement units a la solució democràtica de la qüestió nacional, al respecte de la sobirania dels ciutadans i ciutadanes pel que fa al seu autogovern i el seu dret de decidir. Perquè aquests objectius esdevinguin realitat i pervinguem a bastir "una altra Catalunya possible", una Catalunya socialista i autogestionària, és necessari impulsar una potent mobilització social anticapitalista i per l’alliberament nacional, i avançar en l’articulació d’un moviment polític que representi tals aspiracions i organitzi la lluita per assolir aquesta meta.
Per un "No" sobiranista i d’esquerres a "l’Estatut de La Moncloa" el proper 18 de juny!
Barcelona, 20 de maig de 2006.
Revolta Global
RSS 2.0